Una precisa y bella metàfora compara la meditació zen amb una majestuosa muntanya per les faldes de la qual hi davalla un riu. El mestre Dogen Zenji ho anomenava, en japonès, sansui: san vol dir muntanya i representa l’atenció, equànime i impertorbable, que veu passar sui, el riu de pensaments, sentiments i sensacions que sorgeixen durant la meditació.
San és la consciència testimoni -sakshin, en sanscrit-, que resta fora del temps, de l’espai i de les circumstàncies. Sui és l’activitat mental contínuament canviant, impermanent per naturalesa.
Sansui és l’actitud justa que hauríem de mantenir tant durant el zazen -la meditació asseguda- com en la vida quotidiana.
Gràcies Dôkusho.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada